Saltar a continguts

Amics del Taitxi Ponent Naix

Navegació

 
 
 

Menú principal

Nº 1 El carnicer Ding

Conte

 El carnicer Ding esquarterava un bou per al príncep Wenhui. Es sentia “hua” quan empunyava amb les mans l’animal, sostenia la seva molla amb l’espatlla i afermant-se amb una cama, l’immobilitzava un instant amb el genoll. Es sentia “huo” quan el ganivet colpejava cadenciós , com si hagués estat executant l’antiga dansa del Bosquet o el vell del Cap de Lins.

 -És admirable! – va exclamar el príncep – Mai hauria imaginat una tècnica així!

 El carnicer deixà el ganivet i contestà.

 -El que interessa al vostre servidor es el funcionament de les coses, no la simple tècnica. Quan vaig començar a practicar el meu ofici, veia tot el bou davant meu. Tres anys després, només veia parts de l’animal. Avui el sento amb l’esperit, sense veure’l ni amb els ulls. Els meus sentits ni tant sols intervenen, el meu esperit actua com li sembla i segueix per si sol els alineaments dels teixits del bou. Quan la fulla talla i separa, segueix les falles i els alts i baixos que se li ofereixen. No toca ni les venes ni els tendons, ni els embolcalls dels ossos, ni, per suposat els mateixos ossos.

-Quan trobo una articulació, localitzo el punt difícil, el miro fixament i, amb extrema cautela, tallo lentament. Sota la delicada acció de la fulla, les parts es separen amb un “huo” lleu com el d’una mica de sorra dipositada en el terra. Amb el ganivet en la ma, em redreço, miro al meu voltant, joiós i satisfet i, després de netejar la fulla, torno a embeinar-lo.