Saltar a continguts

Amics del Taitxi Ponent Naix

Navegació

 
 
 

Menú principal

Prefaci

Imatge de complement

 La vida ens dona sovint allò que necessitem en cada moment, i especialment quan tot sembla ésser preparat perquè sigui possible. Enmig dels innombrables replecs de l’experiència i de les moltes voltes que la vida fa al Pla­neta, entremig d’això que els espanyols coneixem com «les ratlles tortes de l’escriptura de Déu», se’ns donen els regals precisos perquè l'aprenentatge humà es desenvolupi con­forme a la voluntat divina, que no és altra cosa que fer possible, a partir d'un trencadís dispers, un poble i una humanitat renovats, que siguin el fruit de l'enteniment i de la saviesa acumulada des de sempre i expressió última de l'amor del Pare Déu. Allò que Déu vol és que els homes se salvin en comunió i arribin al coneixement d'Aquell que és la Veritat i que ens farà definitivament lliures.

Als espanyols se'ns va oferir, per una d'aquestes casualitats estimades de Déu i que tan sovint sorgeixen des de situacions difícils i opressives, el regal del pare Peter Yang. Amb ell és posada damunt de la nostra taula occi­dental la crida més profunda que es pugui escoltar per a treballar pel diàleg i la comunió de les civilitzacions, de què ja parlaven fa anys Roger Garaudy i tota una genera­ció de filósofs i teòlegs. Els pobles de la terra, des del seu ésser i les seves cultures pròpies, son cridats a aprendre en comú, des de la intercomunicació fluida i des de l'amistat, l'art de la vida, l’art de la felicitat a què som tots cridats.

Amb Peter Yang ens podem acostar a la comunió de dues de les més veritables i autentiques aportacions i pas- sions de la Humanitat: el Tao, com a cultura i mode de viure, i la fe en la persona de Crist, com a centre i cúspide de la història; com a patrimoni dels pobles i cultures de la Terra, i com a vertader i definitiu regal de Déu perquè tots puguem, al final, entendre'ns, compenetrar-nos i viure en comunió.

Peter Yang torna a oferir al gran públic l’essència d’allò que ell viu. I en comunicar-nos-ho, amb la franquesa i senzillesa que el caracteritzen, ens ho fa viure a tots, perquè ens acosta més i més al destí comú de la humanitat.

Antonio García Rubio Rector de l'Assumpció de Nostra Senyora

Colmenar Viejo (Madrid)