Saltar a continguts

Amics del Taitxi Ponent Naix

Navegació

 
 
 

Menú principal

Capítols I i II

CAPÍTOL  1  

Un DAO que pot ser definit no és un DAO constant.

Un nom que es pot aplicar no és un nom constant.

L’absència de nom és l’origen del tot.

El nom és la mare de les coses.

El qui no busca trobarà el misteri del DAO.

El qui busca trobarà l’aparença de les coses.

El misteri i l’aparença són u; els noms les separen.

Aquesta identitat es difícil, dificilísima de compendre; és la porta del misteri més profund.
 

CAPÍTOL  2

Tothom reconeix allò que és bell com a bell, i per tant allò que és lleig.

Tothom reconeix allò que és bo com a bo, i per tant allò que no és bo.

Ser i no ser s’engendren mútuament.

Difícil i fàcil es complementen mútuament. 

Llarg i curt es defineixen mútuament.

Alt i baix es determinen mútuament.

So i to s’harmonitzen mútuament.

Davant i darrere se segueixen mútuament.

Per això el savi no intervé en el curs de les coses i ensenya sense paraules.

Les coses sorgeixen, però ell n’és l’origen; les coses creixen, però ell no se les apropia; actua en favor d’elles, però no demana res a canvi.

Acompleix la seva obra, però no reclama el mèrit; precisament perquè no reclama el mèrit, ningú no l’hi pot prendre.

 

Tret del llibre "Daodejing El llibre del 'dao' i del 'de'"

Traducció del xinés Sean Golden i Marisa Paredes

Universitat Autònoma de Barcelona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat

 CAPÍTULO 1

EL TAO CON NOMBRE Y SIN NOMBRE

a) El Tao que puede ser expresado no es el Tao perpetuo. El nombre que puede ser nombrado no es nombre perpetuo.

b) Sin nombre es Principio del Cielo y de la Tierra y con nombre es la Madre de los diez mil seres.

c) El que habitualmente carece de concupiscencia ve su maravilla. El habitualmente codicioso no ve más que sus últimos reflejos.

d) Estos dos brotan juntos; pero traen nombres distintos. Ambos, igualmente, son misterio y puerta de todas las maravillas.

 

CAPÍTULO 2 

DEJAR A LAS COSAS SEGUIR SU CURSO NATURAL DE ARMONÍA DE CONTRARIOS

a) En el mundo todos saben que lo bello es bello, y de ahí qué lo feo es feo; que lo bueno es bueno, y de ahí qué es lo no bueno. El ser y no ser mutuamente se engendran. La fácil y lo difícil mutuamente se hacen. Lo largo y lo corto mutuamente se perfilan. Lo alto y lo bajo mutuamente se desnivelan. El sonido y su timbre mutuamente se armonizan. Delante y detrás se suceden.

 

b) Por eso, el hombre perfecto se aplica a la tarea de no hacer nada y de enseñar callado.

 

c) Hace los diez mil seres*. Nada rehúsa. Los engendra sin adueñarse de ellos. Los hace y no se apoya en ellos.

 

d) Hecha la obra, no se queda con ella. No se queda con ella, pero tampoco se va de ella.

 

 

 

 TAO TE KING, Lao-tse

Carnelo Elorduy

Editorial Tecnos