Saltar a continguts

Amics del Taitxi Ponent Naix

Navegació

 
 
 

Menú principal

Capítols V i VI

 CAPÍTOL 5

El cel i la terra són inhumans, tracten totes les coses con si fossin gossos de palla. El savi és inhumà, tracta fins i tot els nobles com si fossin gossos de palla.

L'escletxa entre el cel i la terra, no és com una manxa? És buida, però no exhaurida: com més gran es fa el buit, més aire surt. L'excés d'especulació exhaureix; més val conrear la buidor.

 

 

CAPITULO 5

INCLEMENCIA DEL CIELO, FECUNDIDAD DEL ESPACIO VACÍO

a) El Cielo y la Tierra no son clementes. Tratan a todos los seres como perros de paja.

b) El hombre perfecto tampoco es clemente. Mira el vulgo como perro de paja.

c) El espacio entre el Cielo y la Tierra es como la bolsa (de aire) de la flauta; vacío, pero no desinflado; cuanto más se agita más emite.

d) El que mucho habla más veces queda corto. Más vale guardar el término medio.

 CAPÍTOL 6

L'esperit de la vall no mor; és la femella misteriosa.

La porta de la femella misteriosa és l'arrel de tot.

És un vague besllum; sembla existir o existeix?*

(* Subtil, sense interrupció, contínuament perdura)

No s'exhaureix per molt que s'hi poui.

 

CAPITULO 6

EL ESPÍRITU ABISMAL, HEMBRA MISTERIOSA Y FECUNDA

a) El Espíritu Abismal no muere.

b) Es la hembra misterosa.

c) La puerta de la Hembra misteriosa es la raíz del Cielo y de la Tierra.

d) Su duración es perenne, su eficacia infatigable.